Benvolguts/des, ben segur que, passejant per les instal·lacions provisionals del mercat de Tarragona, haureu pogut observar les pintures que n’engalanen la façana.
Deixant de banda la part artística, us semblen maques? Que sentiu al veure-les? Res, oi? Només quatre “bitxos” espitllats i mutilats en una paradeta. Només això, perquè normalment no ens hi parem a pensar gaire quan ens disposem a menjar una cuixa de pollastre, un bistec de vedella o bé un entrepà de pernil salat…Però us heu detingut mai a esbrinar que s’hi amaga darrere d’aquests trossos de carn?

Us hi ajudaré:

Imagineu-vos el que sentiríeu sent una vaca o un vedell, arrencats del vostre entorn, separats de la vostra mare només nàixer, imagineu que us impedissin el moviment, que us induïssin a l’anèmia per a què la vostra carn fos tova i pàl·lida.
Imagineu-vos, les dones, que us extraguessin artificialment la llet del vostre nadó uns cinc cops al dia, amb els vostres mugrons supurant, plens d’úlceres i ferides. Per acabar-ho d’adobar, quan no en produíssiu prou, fóssiu enviades a un escorxador, torcejades vives per a convertir-vos en hamburgueses.

Si us plau, poseu-vos en la pell del porc i imagineu malviure en una cel·la sense poder-vos moure, sense veure mai la llum del sol i esperar a que algú vingués a tallar-vos les orelles, testicles, cua i ullals per a que no us els automutil·lèssiu, conseqüència de l’estrès extrem.
Imagineu-vos sent una truja, quedant reclosos i immobilitzats, parint i amamantant fins a l’últim dia de la vostra torturada existència.

Fa unes aletes de pollastre a la brasa? Sí? Doncs ara proveu d’imaginar ser engreixats mitjançant hormones, fins a tal punt que les vostres cames es trenquessin de no poder suportar-vos el pes, que després d’això us amputessin el bec sense anestèsia. Que, patint encara aquest terrible dolor, un cop ja a l’escorxador, us pengessin de les vostres potes trencades d’uns riells mecànics, esperant a que una fulla us degolli, tan ineficaçment que encara continueu conscients quan us tiren en aigua bullent per a arrencar-vos les plomes.

I que me’n dieu d’uns bons ous ferrats? En aquest cas només caldria embotir-vos juntament amb 5 o 6 gallines més en gàbies de 25×30cm. sense poder arribar mai a estirar les ales ni jaure, i que quan s’acabés el vostre cicle natural de pondre ous, us privessin d’aigua i aliment per forçar el vostre organisme a pondre’n més fins al límit del patiment, fins a la fi dels vostres dies. Iep, encara no s’ha acabat! Abans hauríeu de fer la mateixa “ruta” que els pollastres a l’escorxador.

Aquesta punyent situació és el que viuen dia a dia milers de milions d’animals de tot el món, i això només en el sector de l’alimentació.

Cinc animals per segon moren en laboratoris, després d’haver suportat cruels i constants martiris en vida, víctimes d’horribles experiments que realitzen les indústries farmacèutica, cosmètica, militar, química, biològica i tabacalera. Això si que és terror, gore autèntic.

A les granges pelleteres els animals són assassinats per electrocució anal o genital per a què no es malmeti el pelatge.
La majoria de les vegades, els animals encara estan conscients quan se’ls hi arrenca la pell del cos. El cuir, és pell arrencada d’animals abans de ser convertits en menjar, no després de la manera com la indústria ens ho ha fet creure sempre.

Les “corridas de toros” i les diferents barbaritats en festes locals infligides a aquest animal, baralles de galls, gossos, carreres de cavalls, circs, aquaris i zoològics són una altra mostra de la manera en que utilitzem i maltractem als animals per al nostre entreteniment i diversió a l’estat espanyol. Els animals utilitzats en espectacles són raptats del seu hàbitat, separats de les seves famílies i obligats a viure en captiveri de per vida. Per entrenar-los se’ls colpeja i castiga privant-los d’aliment i aigua.

Les xarxes pesqueres arrasen tot el fons marí, enduent-se al seu pas espècies i ecosistemes sencers. Els peixos són extrets de les profunditats a gran velocitat, la qual provoca que els hi esclatin literalment els ulls i les vísceres per la descompressió, aixafats pels altres peixos o tallats per les mateixes xarxes. El seu suplici no s’acaba aquí, un cop a la superfície romanen agonitzants durant llargues estones, i la majoria són torcejats i processats en cadena estant encara vius.

Cal saber que, al igual què els humans, els animals posseeixen un sistema nerviós central que els permet sentir plaer, dolor, fam, por, fred, etc…
De la mateixa manera que tenen interès en procurar-se estats de benestar i en evitar allò que els causa dolor i els fa patir, senzillament com nosaltres!

I ara, siusplau, atureu-vos, deixeu de llegir i proveu de fer un veritable viatge empàtic. Sentiu unes sotragades al cor i unes esgarrifances que recorren el vostre cos fins al cervell? Si és així no us preocupeu, res dolent us passa, la consciència està fent la seva feina: us trobeu en procés de desalienització…

No cal anar gaire lluny per comprovar el que us explico, si passegeu per les paradetes del mercat a la rambla nova, cada dimarts i dijous podeu atansar-vos i donar un cop d’ull a l’agonia i tristesa d’animals exposats com objectes en unes condicions climàtiques sempre adverses que els hi causen malalties, els trobareu en gàbies diminutes on quasi bé no poden moure’s, espantats, patint l’estrès ambiental causat pel trànsit i els rius de gent que per allí passen.
Si us hi fixeu bé, trobareu ocells, tortugues, conills i cadells de gos morts. Molts moren asfixiats, aixafats o deshidratats durant el trasllat amb la furgoneta del taxidermista. Aquesta és la sensibilitat i la cura de qui regenta una empresa d’animals tractats com mercaderies, professionals del nou tràfic d’esclaus del segle XXI.

Pot ser que moltes de les situacions de les quals són víctimes ja les coneguéssiu, tot i que si continueu vestint-vos amb la seva pell, menjant-vos la seva carn, utilitzant productes testats en ells, continueu assistint a espectacles o bé comprant i venent animals, tot i poder sentir-ne compassió, seguiu formant part del problema, esteu preferint el vostre suposat benestar abans que actuar en conseqüència.
No caigueu en l’autoengany, i sobretot no us deixeu influenciar amb els típics arguments barats i suats dels qui es beneficien econòmicament del maltracte als animals.

Després de saber això, potser veureu aquestes pintures d’una altra manera, potser us mireu la paradeta dels animals del mercat amb la mateixa repulsa que sento jo, i qui diu aquesta, també vol dir qualsevol altra tenda que trafiqui amb animals a la ciutat.

Els animals necessiten urgentment posseir drets, ja que és la única manera de donar-los veu. Aquests drets s’han d’aconseguir mitjançant la lluita, encapçalada per persones conscienciades, actives o simpatitzants dels moviments socials, actors inequívocs del progrés cultural i el respecte a la vida. Cal que, de la mateixa manera que lluitem contra el capitalisme, els estats o en favor del medi ambient, la defensa dels animals l’hem de prendre tots com a pròpia, perquè absolutament res es pot esperar de la classe política i del capital en aquest sentit.

Visca la lluita per l’alliberament animal!

Toni Teixidó és militant de la CUP de Tarragona
toniltc [a] hot mail.co m [tot junt i amb l'arroba]