Aquesta setmana és notícia que després de quatre anys deliberant, sis vots contra quatre han estat suficients perquè aquests deu jutges espanyols deixessin en paper mullat l’estatut d’autonomia que el poble va aprovar per àmplia majoria.

Si fem un cop d’ull a la seva història, veurem l’enganyifa que ha estat tot plegat. L’estatut, ja va ser retallat des de bon principi pels propis polítics catalans, temorosos que Espanya no l’aprovés. Seguidament, va ser Artur Mas (CiU) qui va trencar la unitat assolida pels polítics catalans al parlament de Catalunya negociant d’esquena al parlament l’estatut amb el president del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero (PSOE). D’aquesta negociació, en va sortir un estatut descafeïnat que encara ho va ser més després que les corts espanyoles l’acabessin de retallar.

Després, el poble de Catalunya, ratificava en referèndum l’esmicolat estatut amb un 74% dels vots i amb una participació del 49%. No està gens malament si tenim en compte que l’actual alcalde de Barcelona, Jordi Hereu (PSOE), va ser escollit per un 34% dels vots amb pràcticament la mateixa participació (51%). O la constitució europea, que es va aprovar i ratificar en referèndum amb un 76% dels vots però va obtenir només un 41% de participació.

Jo no vaig votar l’estatut al consider-lo una via morta, però tampoc no m’hi vaig oposar. Tanmateix, resulta indignant que l’estat Espanyol s’oposi a la forma de democràcia més essencial: el referèndum. Fent això, ha quedat retratat el caràcter antidemocràtic de l’estat. Negant el poble a decidir, l’estat es contradiu amb el primer de tots els drets humans: el dret a l’autodeterminació, o el que és el mateix: el dret a decidir lliurement. Aquest tractat el firmà Espanya a les Nacions Unides, i preval sobre la constitució espanyola, una constitució, que a més a més, va ser votada sota el xantatge dels militars i jo no la vaig votar.

Les lleis han d’evolucionar, i lleis que neguen els drets humans com la constitució espanyola han de ser esborrades. O potser eren justes les lleis que en el seu dia no permetien a les dones votar o que permetien la captura i el tràfic d’esclaus, encara que això fes augmentar enormement la productivitat de les empreses?

Ha arribat l’hora, com en el seu moment li va arribar a Portugal o a Cuba quan demanava més autonomia i l’Estat Espanyol la hi va negar, de prendre les nostres pròpies decisions i deixar de ser una colònia. No se’ns respecta la nostra cultura ni la nostra voluntat, i se’ns espolia sistemàticament. Nosaltres, no necessitem ser governats, volem decidir sobre les nostres pròpies vides i governar-nos nosaltres mateixos sense la intromissió de ningú. Ha arribat l’hora de formar part de la història, ha arribat l’hora de per fi, estar orgullosos de ser catalans!

Guillem és militant de la CUP de Tarragona